Què visitar - Blanes-Costa Brava

 
  • JARDINS

    Blanes (Costa Brava) disposa de dues joies reconegudes mundialment pel que fa a la botànica i a la botànica tropical: el jardí botànic Marimurtra i el jardí tropical Pinya de Rosa, itinerari imprescindible que cal seguir en la vostra visita a la població.

  • MONUMENTS

    • Un passeig per la història

      La capacitat d’adaptar-se als nous temps sense oblidar els propis orígens i la virtut de fer que els visitants se sentin com a casa han fet de Blanes una ciutat dinàmica i moderna. Un recorregut pel casc històric de la ciutat deixa latent el llegat que han deixat els segles. Ens transporta a temps passats, quan Blanes era un poble de petites cases blanques de pescadors i ens evoquen els anys d’estiueig de la burgesia catalana amb les grans cases a la vora del mar. Però la història de Blanes va molt més enllà i passa pels ibers, els romans i els senyors feudals, els vestigis dels quals ens permeten aprofundir en els orígens de la localitat.

                         

      En el punt més alt de la ciutat, s’eleva la muntanya de Sant Joan, amb les restes del castell amb el mateix nom, que conserva una esvelta torre del segle XI. En el nucli urbà de la població hi ha elegants cases vuitcentistes i importants vestigis gòtics com la font Gòtica, valuós exemple del gòtic civil català. Així mateix, en ple centre històric, trobem un altre dels grans monuments del gòtic: l’església de Santa Maria, antic palau dels vescomtes de Cabrera del segle XIV.

    • Vescomtes de Cabrera

      El Palau dels Vescomtes de Cabrera formava un sol cos d'edifici amb l'església parroquial i es va desglossar quan es va instituir la Parròquia de Blanes l'any 1319.

      L'any 1114 El Castell-Palau ja pertanyia als senyors de la Familia Blanes i en el 1378 el van comprar els Cabrera. L'any 1623 van ser venguts per providencia judicial els seus béns i els adquirí el mercader Esteve Alemán. El Palau dels Cabrera servia de caserna a les tropes que recorrien la comarca i els excesos i pocs miraments dels soldats, van ser la causa de que no es reconstruís el que queia.

                              

      Les guerres amb França d'aquell mateix segle van destruir en gran part el Palau.

      De l'aspecte artístic o arquitectònic que ens queda avui dia, cal destacar el campanari i la façana del segle XV. La resta fou reconstruit desprès de la guerra.

    • Font Gòtica

      És una magnífica font d'estil gòtic civil tan escàs que podem considerar-la notable i única.

      La font la va fer construir la filla del comte de Prades, Na Violant de Cabrera, a principis del segle XV. En els seus plans, la llum juga sobre les seculars pedres daurades pels segles. Destaquem molts dels seus elements: el joc de cresteria laboriosament treballada, els esvelts pinacles admirablement ornamentats, les sis gàrgoles de figures humanes i caps irracionals i el medalló central amb l'escut dels Cabrera.

                          

      La seva forma octogonal fa pensar que segurament es trobava al mig d'una placeta voltada pels arcs del carrer Ample, que no era recte com avui, sinó irregular, i que li donava l'esveltesa i el bon gust que els seus dissenyadors van concretar amb els sis brolladors d'aigua.

      Fa uns anys un grup de blanencs van estudiar la manera de desplegar-la perquè les seves cares poguessin ser admirades, però tècnicament es va considerar impossible, ja que comportava desmuntar-la pedra per pedra i la corrosió que ha sofert al llarg dels segles no ho va permetre.

    • Nostra Senyora de l’Esperança

      No se’n pot fixar la data de construcció, però el que sabem és que s'hi reunien moltes vegades els jurats per a deliberar sobre els afers de la vila, perquè així consta en algunes de les actes del segle XVII. La història també ens diu que el capellà que tenia cura de la capella, ensenyava gramàtica a tots els infants de la població. És oberta els dies festius i els dies laborables. Cal demanar la clau per visitar-la.

                          

    • Sant Joan

      Va ser edificada per ordre d'en Grau de Cabrera a mitjans del segle XIII. Tot i que la torre sigui del temps de Carles I, no hi ha cap dubte que en èpoques anteriors ja existia una fortificació. La torre de guaita és del segle XVI, ja que els corsaris i la pirateria barbaresca de la Mediterrània exigien un promontori més alt per a dominar millor la panoràmica i atalaiar els possibles enemics. Avui Sant Joan determina el perfil inconfusible de la nostra vila i ha esdevingut un mirador excel·lent des d'on observar Blanes en la seva totalitat, a més d'una bona part de la costa.